L'evolució de l'Accés Públic a Internet: El paper de les Biblioteques
Taula de continguts
Actualment tenir Accés Públic a Internet, ja sigui mitjançant punts Wi-Fi repartits per les zones urbanes o mitjançant ordinadors en biblioteques és senzill. Ho donem pràcticament per fet. De fet, ens arriba a sorprendre i estranyar que hi hagi espais on no tinguem connexió. Estar connectats a Internet en tot moment i lloc s’ha convertit en la norma. Però no fa gaires anys la situació era diferent, molt diferent. I és que, en aquests darrers temps, l’evolució i creixement de la tecnologia ens ha permès poder tenir accés a internet en pràcticament en qualsevol lloc i moment del dia.
Els primers passos: Els cibercafès
Fem un viatge al passat, a una època no tan llunyana, a la dècada dels 90, on la possibilitat de connectar-se a Internet es limitava en gran mesura als cibercafès. Aquests establiments van començar a proliferar als centres urbans, oferint als usuaris l’oportunitat d’explorar el web a canvi d’una tarifa per temps d’ús o del consum d’una connexió a Internet.
Aleshores, no era comú comptar amb l’opció de tenir internet a casa o a la feina, i molt menys en ple carrer. El primer cibercafè va ser el Cyberia, el 1994, ubicat a Londres. Del seu nom, probablement va derivar la denominació ‘cibercafès’ que van anar adquirint els que es crearien a posteriori. Aquests locals consistien a poder gaudir d’accés públic a internet i, encara que no tots, comptar amb servei de cafeteria, bar o restaurant.
Gràcies a una connectivitat permanent a internet podien utilitzar-se eines com el correu electrònic, accedir a programes de missatgeria instantània (xats) com MSN Messenger, fer videotrucades en cas que els ordinadors estiguessin dotats de webcams o visitar pàgines web. Quin era l’inconvenient? La poca seguretat amb què es comptava i que no era econòmicament accessible per a tothom.
Si bé els cibercafès van facilitar l’accés a Internet a moltes persones, el seu model de negoci no era necessàriament econòmic ni accessible per a tothom. Va sorgir llavors una necessitat apressant de democratitzar l’accés a la informació i la comunicació en línia.
La revolució de les biblioteques públiques
Aquí és on les biblioteques públiques van entrar en acció. En reconèixer la importància de brindar accés públic a Internet de manera gratuïta a les seves comunitats, les biblioteques es van convertir en autèntics bastions d’inclusió digital. Van prendre mesures significatives per democratitzar l’accés a la informació i el coneixement.
Wi-Fi gratuït: Més enllà dels llibres
A mesura que avançava el segle XXI, la demanda de connectivitat sense fil es va fer cada vegada més evident. Un dels avenços més notables va ser la implementació de Wi-Fi gratuït a les biblioteques que va incrementar encara més el nombre de persones interessades a assistir per connectar-se a Internet. Això va permetre que qualsevol persona amb un dispositiu propi, compatible i una necessitat de connexió pogués accedir a Internet sense cap cost. Les biblioteques no només es van convertir en llocs per llegir i estudiar, sinó també en espais on les persones podien connectar-se digitalment amb el món.
A més d’oferir accés públic a Internet, les biblioteques es van embarcar en la missió de capacitar els seus usuaris en l’ús de la tecnologia. Van oferir programes d’alfabetització digital, cursos d’ordinadors i tallers sobre com navegar de manera segura per la web. Aquesta iniciativa va ser fonamental per empoderar les persones i ajudar-les a aprofitar al màxim l’era digital.
La principal diferència que existia i existeix entre els punts d’accés públic a internet que resideixen en equipaments públics, com les biblioteques, i els punts de zones Wi-Fi que podem trobar als carrers d’una ciutat és el grau de protecció de què gaudeix l’usuari. Mentre que a les biblioteques es vetlla per un correcte ús de la connectivitat, evitant pàgines de contingut dubtós, maliciós, etc., en els espais oberts la manca de seguretat és més probable. Al carrer, l’usuari és qui ha de tenir més en compte com i on es connecta i quines pàgines són les que visita.
Espais de treball col·laboratiu
La introducció de Wi-Fi a les biblioteques va ampliar significativament el seu paper com a centres de recursos digitals i llocs de treball col·laboratiu. Ara, els usuaris podien dur a terme investigacions, treballar en projectes i accedir a recursos en línia amb els seus propis dispositius, cosa que feia que les biblioteques fossin encara més rellevants en l’era digital.
Actualment les biblioteques no només proporcionen accés públic a Internet, sinó que també s’han transformat en espais de treball col·laboratiu. Ofereixen sales d’estudi, zones de ‘coworking’ i accés a recursos digitals, la qual cosa permet a estudiants, emprenedors i professionals desenvolupar projectes, investigacions i emprenedoria.
Avui dia, les biblioteques públiques continuen sent peces fonamentals en l’evolució de l’accés públic a Internet. A mesura que la tecnologia avança, aquestes institucions es mantenen a l’avantguarda, oferint connexions d’alta velocitat, serveis en línia i recursos digitals actualitzats.
L’evolució de l’accés públic a Internet ha estat un viatge apassionant que ha democratitzat la informació i la connectivitat. En aquest procés, les biblioteques públiques han demostrat ser líders en la promoció de la inclusió digital i l’apoderament de les comunitats. Continuen sent fars de coneixement, col·laboració i accés gratuït a Internet en un món cada vegada més digitalitzat.
